| |
|
Quan algú et lloa molt en la teua presència, pensa
que és engany i tot és apariència
Quan canta el gall a deshora, pluja a la vora
Quan Deu no vol, els sants no poden
Quan Deu vol, de tot vent plou
Quan Deu vol, en tots els aires plou
Quan Deu vol, sense núvols plou
Quan Deu vol, s'ennuvola i plou
Quan diuen que hi ha un bou en la plaça, ¿Hi ha un bou o
una vaca?
Quan diuen que ve bou, per lo manco és vaca o tercenc
Quan el cel roig està, senyal és de tempestat
Quan el ciri crema, és hora d'arreplegar la cera
Quan el codonyer florix i madura, el dia i la nit són
d'una mesura
Quan el coixo d'amor mor, ¿Que farà qui anar pot?
Quan el gat no ho és, les rates corren per la cuina
Quan el grill canta, no fa falta manta
Quan el mal és de mort, a soles morir és el remei
Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança
Quan el pobre pasta, el forn s'assola
Quan el riu sona, aigua porta
Quan el sol es pon en brut, abans de tres dies ha plogut
Quan el sol fa banyes, ves-te pastor de la montanya
Quan el sol fa cluc, no tindràs pa eixut
Quan el sol ix, ix per a tots
Quan el vell fa chicades, no li passen en huit dies
Quan els diners manen, la raó s'amaga
Quan els gossos lladren, alguna cosa senten
Quan els muts parlen, treball hi ha en la gent
Quan en algú parles, el nas molt li acostes
Quan es morí, li combregaren
Quan està fet el colomer, va el colom i se mor
Quan fan goig, se moren
Quan la barba del teu veí veges afaitar, posa la teua a
remullar
Quan la cosa és cert que no es pot alcançar, trellat
diuen que és dissimular
Quan la dòna ve del riu, es menjaria el seu home viu
Quan la fadrina està casada, li ixen els bons partits
Quan la gallina s'espluga, senyal de pluja
Quan la lluna està redona, aigua dona
Quan la lluna mira a llevant, quart minvant; quan mira a
ponent, quart creixent
Quan la lluna porta banya, bruny el vent a la montanya
Quan la lluna ya ha passat, ven la llana i queda't la
rabera
Quan la montanya plora, la vall riu
Quan la Murta fa capell, pica espart i fes cordell
Quan la puta fila, el rufià debana, i el notari
pregunta, ¿A quants estem este més? Mal estan els tres
Quan la rabosa corre als grills, mal li va a ella i als
fills
Quan les raberes pugen a montanya, els pastors amics i
els gossos renyits; quan tornen, els pastors renyits,
els gossos amics
Quan Mariola s'emboira i el Benicadell fa capell, l'amo
li diu al criat: "Prepara la massa, pica espart i fes
cordell"
Quan l'olla bull, alguna cosa té
Quan més fan, manco tenen
Quan més tens, més vols
Quan no es vol lluitar, fugir és l'única eixida possible
Quan no hi ha, no poden demanar
Quan no tenia diners per a comprar gambes, les podia
menjar; i ara que si tinc diners per a comprar-les, no
les puc menjar
Quan pareix que ix el sol, es posa a ploure
Quan parlen els vells, callen els jóvens
Quan passa el vent per la flauta, és hora de fer ballar
els dits
Quan penses clavar la dent en segur, tropeçaràs en dur
¿Quan per bo venen el mal? -Quan l'ase va a comprar
Quan plou molt, no hi val paraigües
Quan plou, plou; quan neva, neva; i quan fa vent,
llavors fa mal temps
Quan replega la formiga, no t'assentes en la biga
Quan se t'acaben els diners, conta en tu i en ningú més
Quan se tanca una porta, s'obri una atra
Quan sigues convidat, menja a soles lo acostumat
Quan tenim pa, no tenim vi
Quan tens, apreta les dents; que quan no tens, prou
apretats les tens
Quan toquen les huit, el primer bou ya està en la plaça
Quan vages de camí, no vages [ ho faces ] sense pa, ni
vi
Quan veem el dany patent del veí, no escarmentar en ell
és frenesí
Quan u pensa que plourà, ix el sol
Quan u vol, dos no rinyen
Quan un pobre compra carn en quatre diners, l'os que li
posen ya n'hi pesa tres
Quan vullgues chuplar un ou, no faces aquell clou-clou
Quant més amics, més clars
Quant més amunt pugen, més avall cauen
Quant més brama l'ase, més camina
Quant més cosí, m'arrime a tu més prim
Quant més grans, més ases
Quant més gros és el clau, més gros es fa el forat
Quant més mar, més vela
Quant saps no diràs, i en pau viuràs
Quants més moros, més guany
Quatre figues en un brot, bona anyada de tot
¡Qué be està la filosa en la dòna poderosa!
Que ploga molt i espés, mentres el cul no em toque gens
¿Qué sap lo gat qué és safrà, si mai ha sigut llaurador?
¿Qué sap el gat de fer culleres, si mai no ha estat
cullerer?
Qui a bon arbre s'arrima, bona ombra li cobrix
Qui a bon banc s'acosta, bona ventura espera
Qui a chinencs vol enganyar, molt matí s'ha d'alçar
Qui a Deu busca, a Deu troba
Qui a gos d'un atre dona pa, pert el gos i pert el pa
Qui a la tenda va i ve, dos cases manté
Qui a l'experiència s'aboca, no s'equivoca
Qui a l'amo no pot pegar, pega al seu ca
Qui a molta gent manté, Deu sap el treball que té
Qui a molta gent manté, a soles ell sap el treball que
té
Qui a mon fill moca, a mi em besa en la boca
Qui a soles menja el seu gall, a soles ensella al seu
cavall
Qui a soles s'aconsella, a soles s'arrepenedix
Qui a soles s'ho menja, a soles s'ofega
|
|
|