Nadal en lluna plena, anyada plena

Nadal sense lluna, cent ovelles es tornen una

Nadal sense lluna, mal any segur

Nadar, nadar, i en la vora ofegar

Negocis en parents, no són bons de fer

Ni afaitar-me en barber modorro, ni dormir en home petorro

Ni alabarda, ni albardó sense tafarra, ni casar-me en fadrina festejada

Ni anar a buscar moneda, ni portar volada la seda

Ni arròs socarrat, ni guisat que sàpia a fumat

Ni ase [ ruc ] de carreter, ni filla d'hostaler

Ni carnestoltes sense lluna, ni fira sense puta

Ni casa en dos portes, ni bésties cegues o tortes

Ni casa feta de fanc, ni vinya en barranc

Ni casa prop de convent, ni vinya prop de torrent

Ni casa que hi haja cunyades, sogres i nores, ni campanar sense bacores

Ni camp en costera, ni muller forastera

Ni cordar-se en títaros sense cap, ni gos famolenc, ni porc molt fart

Ni corral en portells, ni nucs en els saragüells

Ni cristià sense rosari, ni fiar-se d'advocat ni de notari

Ni de burles ni de veres, en el teu senyor [ amo ] vullgues partir peres

Ni detindre molt l'orina, ni sentir olor de la bacina

Ni dòna ni blat en una llum siga mirat

Ni el soldat sense armes pot pelear, ni l'estudiant sense llibres estudiar

Ni escoltar per les portes lo que diguen, ni mirar en les cartes lo que escriguen

Ni fiar de paraules de gitana, ni beure ni menjar sense tindre gana

Ni gat en cascavell, ni casar dòna jove en home vell

Ni la missa, ni la cebada, destorben llarga jornada

Ni mà en casa, ni ull en carta

Ni males armes, ni males manyes

Ni manso sense esquella, ni casar home jove en dòna vella

Ni mege jove, ni barber vell

Ni menjar sopes sense cullera, ni porta d'aposent en polleguera

Ni mosso dormidor, ni gat maulador

Ni muller sempre afaitada, ni beure en tassa penada

Ni omplir barral sense embut, ni en temps de pluja, corral brut

Ni pare es mor, ni nosatres sopem

Ni per casa ni per vinya, no prengues la dòna parida

Ni pet de col, ni casar-me en qui no em vol

Ni polls en la grenya, ni corral sense llenya

Ni puces en els camals, ni llémenes en els inguinals

Ni pujar a cavall sense cagar, ni fer faena de força sense almorzar

Ni que vaja per casa la lloca, ni clavar-me en lo que a mi no em toca

Ni rot de rave, ni home que faça el grave

Ni ser veí del ferrer, ni renyit en el barber, ni tindre per contrari al carnicer

Ni taula sense pa, ni eixèrcit sense capità

Ni te la pegue, ni te la negue

Ni t'entenc ni t'entendré; si vols vi, porta diners

Ni tindre gat maulador, ni dormir en home roncador

Ni tot el pa en coques, ni tot el vi en botes

Ni tots els que estudien són lletrats, ni tots els que van a la guerra soldats

Ni vore frares per ma casa, ni portar vi sense bota o carabassa

Ningú diu mal d'una cosa, sino qui la vol per a ell

Ningú dona allò, que no vol que se li agraïxca

Ningú és home, sense home

Ningú és badoc per al seu profit

Ningú es mor fins a que Deu ho vol

Ningú és profeta en la seua terra

Ningú està content en la seua sòrt

Ningú està sense creu

Ningú geperut es conec [ veu ] la seua gepa

Ningú home pot saber, si no és Deu, lo que ha de fer

Ningú naix mestre [ ensenyat ]

Ningú parla de merda, més que qui està untat

Ningú pot dir d'esta aigua no beuré, per térbola que estiga

Ningú pot donar o perdre, lo que no té

Ningú pot ser juge en causa pròpia

Ningú s'alabe fins a que no acabe

Ningú sap que hi ha dins l'olla

Ningú s'entén sense parlar

Nits de vi, matins d'aigua

No basta en ser u bo, hi ha que paréixer-lo

No aprofita lo que es menja, sino lo que es digerix

No compres ase de granger, ni et cases en filla d'hostaler

No confie el secular, viure al peu de l'altar

No consell sino diners, és de lo que he menester

No corre tant un cavall com una mala nova

No cregues del teu amic, lo que diu el seu enemic

No deixes la carretera, per a anar per la travessera

No deixes per a demà, lo que pugues fer hui

No deixes sendes velles, per a anar per les novelles

No deixes pel teu rencor, de saludar als teus majors

No dejuna qui fartar-se espera

No demanes peres al pins

No desiges la dòna aliena, ni bens d'atre, que dones pena

No digues blat, que no estiga en el sac encara i ben lligat

No digues; 'd'este pa no menjaré'

No digues mai el teu secret a ningú, i seràs discret

No digues mai oliva, fins a que no estiga dins la biga

No digues mal de ta mare, que és afrontar a ton pare

No digues, mal del dia, mentres que este passat no siga

No dones mai diners fets, ni llenya asclada

No doneu l'hivern per acabat, mentres que la lluna d'abril no haja passat

No ensenyen mai el forat, dels diners que has amagat

No és bon maig, si el ruc no tremola de fret en l'estable

No es conec a l'home perdut, sino quan és abatut

No es fa bona olla en aigua sola

No és la mel per a la boca de l'ase

No és lo mateix estar dormit, que estar dormint

No es meneja l'arbre si no fa vent

No és més negre el cos del corp que les ales