| |
|
La boca amarga, no pot llançar si no és fel
La bona capa, tot tapa
La bona taula i el bon marit, en la cara ho porten
escrit
La bona vida, a tot lo món li prova
La bona satisfacció, es fa en vida, i no en mort
La bossa del mesquí, el diable l'obrí
La cabra pels seus pecats, els seus genolls porta pelats
La cabra sempre tira al mont
La cansalada no és de pollastre
La cara és l'espill de l'ànima
La caritat, comença per u mateix
La carn fa carn, i vi fa sanc
La casa a on se treballa, mai no li faltarà pa ni palla
La casa en que governa la muller, no sol anar be
La casa en que no hi ha pau, moltes nits no es tanca en
clau
La casa acabada i la bossa buidada fan l'home sabi i
prudent
La casa del llaurador, quant més bruta està, millor
La casa, en el cantó; i la vinya, en el racó
La calor i el gel, no es queden mai en el cel
La claritat, és la mare de l'amistat
La codícia trenca el sac
La coixera del gos i el plor de la bagassa, pronte passa
La confiança, dona oix
La confiança, mata a l'home
La consciència era verda i se la menjà un burro
La cosa ben pensada, està ben ordenada
La casa honrada, està ben guardada
La cosa privada, és desijada
La costum fa llei
La cultura és com el sucre; encara que hi haja poca dona
dolçor
La creu de més excelència, és la creu de la paciència
La diligència, és mare de la bona ventura
La dòna al seu marit, tinga-li ben net el llit
La dòna bona i lleal, és un tesor principal
La dòna bonica, mai et farà ric, Blai
La dòna en casa, i l'home en la plaça
La dòna en qui et casaràs, fes que siga del teu braç
La dòna és tan canviable com el vent, de les seues
paraules no faces fonament
La dòna i la gata, són de qui les tracta
La dòna que es posa ungüents en la cara, per les dents
La dòna que està ben casada, no té ni sogra ni cunyada
La dòna que molt beu, tart pagarà lo que beu
La dòna que va a la llana, mai no tindrà la testa vana
La dòna sense menester, no estiga baix en el carrer
La donzella honrada, serà molt bona casada
La faena és salut
La faena matinal, tot el dia val
La faena no mata ningú
La fe de l'entreteniment, de l'esperança és l'argument
La fe mou montanyes
La febra amansa al lleó
La febra contínua, mata a l'home
La figa i la dòna, quan torç el coll és bona
La figa per a estar bona ha de tindre tres senyals:
pansideta, clavilladeta i picadeta pel pardal
La figa, quan està madura, per ella mateixa cau
La figa, si és bona, no és cara
La gala de nadar, és saber guardar la roba
La gallina blanca, tot ho escampa; la gallina negra, tot
ho arreplega
La gallina chicoteta, no pot pondre ous grans
La gallina per al gall, mai no es vella
La honra del marit està, de sa muller en la mà
La llei de l'embut; lo ample per a mi i lo estret per a
tu
La lletra, en sanc entra
La llei de Deu, no vol trampa
La lluna de giner, de l'any la més clara és
La lluna de giner, l'amor prevé
La lluna en la nit, i els ous del dia
La lluna és per als enamorat, refugi ben amagat
La lluna setembrina, sèt llunes endevina
La malaltia dels milans, que es menjarien un pa
La manera d'aprofitar, és fervor en el be obrar
La manta i la berena, no l'amolles de l'esquena
La mar és una femella, que no vol amollar qui jaç en
ella
La mar fa forat i tapa
La mar no es mou sense vent
La mar, quant més té, més brama
La mateixa faena ensenya
La merda, quant més la remeneges, més mala olor fa
La mortalla, solament, se l'emporta el ric avarient
La massa confiança, mata a l'home
La merda del patró, no fa mala olor
La meua terra és la que em dona el pa
La millor ha de quedar sempre per dir
La mort de l'ase, és la festa dels cans
La muller al seu marit, tinga-li ben net el llit
La necessitat, no té llei
La nóvia de Pinet, es va quedar en el monyo fet i la
cara llavà
La nit és capa de pecadors
La parra borda, tot ho fa agre
La passió pot molt
La pau Deu la vol
La pera i la dona, la que calla és bona
La pedra eixida de la mà, no se sap a on va
La persona descuidada, és una persona encantada
La persona que molt muda, sempre la voràs perduda
La persona que molt riu, no té el seu discurs molt viu
La persona que té cria, sempre guanya, nit i dia
La pobrea es farà rica, si a menjar poquet s'aplica
La por guarda la vinya, que no el vinyader
La pràctica fa mestres
|
|
|
