| |
|
El bando d'Alcoy: cada cabró s'arregle
El barco i el mariner, tenen la mateixa pell
El be no és conegut, fins a que és perdut
El be que ací faràs, allí trobaràs
El ben parlat, és ben mirat
El bon barber, arremulla primer
El bon camí, mai no és llarc de seguir
El bon drap, en caixa es ven
El bon mariner, mirant la lluna ya sap el seu quefer
El bon menjar, fa estar gras
El bon pa, fa bones sopes
El bon pagador, és senyor de la bossa d'atre
El bon superior, és qui ha segut bon inferior
El bon ruc i el mal ruc, en la seua terra és ben venut
El bon vi, fa bon llatí
El bou i la mula, sempre fan una
El bou per la banya, i l'home per la paraula
El bou solt, es llepa com vol
El bovo tot ha sap fer, fins al temps del menester
El braç, al pit; i la cama, al llit
El braç de la justícia és molt llarc
El burro [ ruc ] creix, l'albarda no
El burro d'Arcàdia, carregat d'or i menja palla
El ca, menejant la seua coa es guanya el pa
El caçador que vol caça, a la caça no amenaça
El casar seria no res, si al cap de l'any no foren tres
El català, si no te l'ha feta, te la farà
El cavall de la llaurança, està sempre ric d'esperança
El cavall de Sant Martí, vixqué fins que morí
El cavaller a la guerra, i el llaurador a la terra
El cel emborregat, dins de tres dies plogut o nevat
El cel no està fet per als ases
El cementeri està ple de gent valent
El coixo vindrà, i la veritat dirà
El consell, muda al vell
El consol del malalt és el mege
El cor no parla, pero endevina
El criat que està ben pagat, té sempre el braç trencat
El chic i l'orat, diuen la veritat
El darrer que ho sap, és el banyut
El demanar és cortesia, i el donar és voluntat
El dia de l'Ascensió, cireretes a montó
El dia ho escampa i la nit ho arreplega
El diable en el cos, i el rosari en la mà
El dimarts, a comprar naps; el dijous, a comprar ous; el
divendres, a comprar alls tendres; el dissabte, tot ho
acapte; i el dumenge, tot m'ho menge
El dimoni fa les olles, pero no sap fer les tapadores
El fart, no té ànsies del dejú
El ferro quan es calenta, es doblega fàcilment
El fill de la cabra, sempre ha de ser cabrit
El fill del bo, sofrix bo i mal, el fill del mal, ni bo
ni mal
El fill que als seus pares bat, l'infern té aparellat
El fòc de l'hivern és mig aliment
El furtar la facenda aliena, és un gust en molta pena
El gat damunt del balcó, no vol companyó
El gat escaldat, en poca aigua té prou
El gat, fart; i el gos, flac
El gat no trau les sarpes fins que les són menester
El gat prega pels descuidats
El gat, sense voler, esgarra
El gos a l'amo, i el gat en la casa
El gos de la mora [ d'En Mora ] , que de tot s'enamora
El gos de l'hortolà, ni rosega l'os ni ho deixa rosegar
El gos de l'hortolà, no menja ni deixa menjar
El gos de Sagra, de perea que té, no lladra
El gos en l'amo, i el gat en la casa
El gos en ràbia, en el seu amo trava
El lladre de casa mal és de vigilar, puix a l'hora menys
pensada va i te la fa
El lladre es pensa que tots furten [ són com ell ]
El lladre, mai no té repòs
El lladre, naturalment, té perea i no és valent
El llaurador ha d'estar, prop dels que fa treballar
El llegir fa perdre l'escriure
El llevant la mou, i la tramontana la plou
El lli que està ben filat, sempre es dona drap doblat
El llit menja
El llop sempre va a caçar, llunt del lloc a on sol estar
El major mal dels mals, és barallar-se en animals
El mal alçar, és per al gos i el gat
El mal d'amor no ho cura el mege
El mal de cap, el ventre ho sap
El mal de cap, pronte mort o curat
El mal de les rates, lo que fan unes, ho paguen atres
El mal, en pa és menys
El mal entra per lliures, i ix per onces
El manar, no vol par
El marit a la muller, tinga-li el seu menester
El mateix home, els mateixos pecats
El meló del promés, és bo, corfa i tot
El meló i el casament, solen enganyar a la gent
El meló vol vi bo, i el pimentó vol vi fort
El menester, fa el fer
El menjar, servit; i el dormir en el llit
El mensager, ni mentirós ni pereós
El més, priva al menys
El millor amic, el mort
El millor amic, un euro en la bojaca
El millor bocí del plat, donaràs a qui t'ha engendrat
El millor cavaller, cau del cavall
El món no deixa a aquell, qui deixat no vol ser d'ell
El món no es feu en un dia
|
|
|
