D'a on u manco es pensa, salta una llebre

D'ací a cent anys, tots calps

D'aires frets humits i forts, guarda't si pots

D'Alcoy i bovo, canta-li un trobo

D'allò que diguen res, i d'allò que veges la mitat

D'amors, el primer; i de llunes, la de giner

Damunt de les figues, beu aigua i no et rigues

Darrere, al reu li fan les figues

Davant l'acate, i per darrere al rei mate

De Benifayó, més llarc que redó

De bon llinage vinc; ase era el meu yayo

De bona soca planta la vinya, i de bona mare la filla

De casar i sembrar, ningú consells pot donar

De diners i de bondat, la mitat de la mitat

De dir-ho a fer-ho, hi ha un bon tros

De donar no ningú s'ha fet ric

De fora vindran i de casa nos trauran

De forn i molí podràs mudar, més del lladre no podràs d'escapar

De gent roïna, un carrer

De juges i d'advocats, no n'hi ha ningú que es puga salvar

De la bellea, no es tira cap tros a l'olla

De la mar el peix bo, i de la terra el moltó

De la mar i del capçot, ningú trau lo que vol, sino lo que pot

De l'abundància del cor, parla la boca

De l'aigua que es derrama, arreplega si pots alguna llàgrima

De l'arbre caigut, tots fan llenya

De l'enemic, el consell, i l'experiència, del vell

De les bones cases ixen els bons ases

De les meues paraules [ manies ] et riuràs, més dels meus diners no menjaràs

De l'home la fi principal, és la glòria celestial

De l'home la perfecció, és obrar segons la raó

De lo que no has estudiat, no tractes que és necetat

De lladre d'un ou, a lladre d'un bou

De lladre i de gat vell, no vullgues ni la pell

De mala soca, no pot eixir bon eixarment

De moliner canviaràs, pero de lladre no t'escaparàs

De mege, foll i poeta, tots tenim una miqueta

De mege, poeta i foll, tots tenim un poc

De més bons es moren, i de més malalts es curen

De nit tot els gats són parts

De pa comprat, no viu el gat

De poc pa no es poden fer moltes sopes

De poc parlar i de matinar, jamai t'arrepenediràs

De portes cap a fòra, és una cosa, i de portes cap a dins, una atra

¿De qui és això? -De qui no ho veu

De qui no té mirament en parlar, no et fies en obrar.

De ser cantor no tinga presunció, aquell que no sap més que una cançó

De tal abella, tal eixam

De tal riu, tal aigua

De terra no passarem

De terres apartades, mentires a patades

De tot entén un poc, i d'alabarder dos quartes

De tot hi ha en la vinya del Senyor

De tot sap, i lletra cap

De treballar, mai no hi ha cap ase gras

Deixa diners als amics, si vols tindre enemics

Deixa fer a qui sap

Deixa fer al mestre per ase que siga

Deixa'm estar en terra, que la mar em mareja

Deixar caure la pluja com els d'Alcoy

Del cel, no tot és mel

Del color del Rei se tinyen els vassalls

Del cuiro, ixen les correges

Del mal 'd'ase', ningú es cura

Del llop un pèl, i eixe del front

Del mal, el mig

Del pa del meu compare, bon tros a mon fillol

Del pollet resucitat, viu sempre retirat

Del seu plaer, ve el meu dolor

Del vell, el consell

Dels acabats en '-ina', la millor és la gallina

Dels amics i dels parents, se trauen els diners

Dels consells, la mitat en diners

Dels enemics, els menys

Dels escarmentats, ixen els avisats [ espavilats ]

Dels pecats dels pares, els fills van geperuts [ carregats ]

Dels que es casen als cinquanta, pocs arriben als xixanta

Dels que fugen, algú s'escapa

Dels teus pares quan són vells, no descuides ni un punt d'ells

Dels teus voldràs dir, pero no mal oir

Demana molt, i tindràs poc

Demanant demanant, van a Roma

Des de chicotet comença a créixer l'arbre

Desgraciat del qui es mor, que els qui queden ells s'apanyen

Desgraciat és l'ase que no pot estrenar albarda

Després de la lluna de mel, ve la lluna de fel

Després de les malalties, venen les picardies

Després de menjar, reposar

Després de mort l'ase, no li fa falta l'ordi

Després de mort, ni vinya ni hort

Després del vent, ve el torrent

Després d'un dia, un atre en ve

Després d'una faena, ve una atra

Deu castiga, i no amenaça

Deu conserve la justícia, i nos guarde d'ella

Deu dona el fret, conforme a la roba

Deu dona pa a qui no té queixals

Deu dona la plaga, i la medicina

Deu els cria, i els s'ajunten

Deu em done disputa, en qui m'entenga